Nell'ultimo mese

Sos càmbios climàticos bidos dae Sardigna - 2 -

  • Scritto da Effe_Pi

Sos càmbios climàticos bidos dae Sardigna - sa segunda parte de s'articulu a propositu de sa Cunferèntzia dedicada a su Clima e de s'incuinamentu e s'ambiente in Sardigna.

De Vissente Migaleddu

Trattu dae EJA 17

Gasi etotu  pros sos  rèfudos: sa Sardigna produit, pro càpite, prus pagos rèfudos urbanos a cunfrontu de sa penìsula ma tenet su primadu in sa produtzione pro càpite de sos rèfudos industriales. Mancari siat una de sas regiones prus virtuosas in sa regorta diferentziada de sos materiales post-cunsumu, finàntziant inchinisadores noos ma non fràigant impiantos pro abbalorare su ritziclu chi diant pòdere formare ocupatzione noa. Semper cun dinare pùblicu, agiuant indùstrias non sustenìbiles nen dae s’ala ambientale e de sa sanidade, nen dae s’ala econòmica, comente sas de s’allumìniu primàriu o su de su recùperu de su 10% de zingu dae sos fumos de atzargeria, cando chi su 90% chi abbarrat, tòssicu si non radioativu, est giutu a discàrriga.

Ite tocat de fàghere pro infritare su Praneta Tocat a minimare sa temperadura a su mancu de sos 2° detzìdidos dae sos espertos; s’emissione de CO2 echivalente cheret cuntènnida in 350ppm. Unu càmbiu de clima cun aumentu de sas temperaduras de 3°/5° at a causare s’iscagiòngiu de sas calotas polares e de sas superfìtzies astradas, sa multiplicatzione de alluviones, sa sicanna e sos tziclones. Tocat a cambiare su paradigma econòmicu chi pòngiat in su tzentru sa terra e non su petròliu. E chi mìnimet, gasi, sas emissiones e mantèngiat sa fertilidade de sa terra agiuende un’agricultura biològica.

 E in Sardigna? 
In Sardigna b’at bisòngiu de unu pranu regionale energèticu ambientale nou e de unu pranu pro sos rèfudos sòlidos urbanos. Chi siant in relatzione cun sas netzessidades reales de sa comunidade nostra chi punnet a firmare sos impiantos a cumbustione, a minimare su cunsumu energèticu favorende su ritziclu e a sa produtzione energètica dae fontes rinnovàbiles impreende in manera curreta sos impiantos chi galu bi sunt e abbalorende pro sa continuidade sa  produtzione de EE dae idroelètricu chi esistit giai. Est a narrer una ecònomia noa tzirculare de sas risorsas naturales chi finas sa Cummisione Europea in die de oe sustenet. 

Est pretzisu a bonificare a fundu e in totu sos sitos incuinados, a manera chi custos logos siant torrados a sas comunidades sena perìgulu pro sa salude issoro e a manera chi b’istent in seguràntzia. S’impreu de sos fundos pro torrare a sanare sa terra nostra devet bènnere suta de su controllu de unu Comitadu de Garantes, a manera chi bi siat possibilidade de traballu pro medas e no afares pro pagos. Pedimus chi peruna discàrriga de rèfudos industriales siat dissecuestrada, ismanniada o duplicada. Sa Sardigna non podet pagare su contu de su disimpignu de bonìfica finas pro sas servitùdines militares o su pesu de su depòsitu ùnicu pro sas iscòrias nucleares produidas in aterue. B’at bisòngiu de unu pranu nou de isvilupu agrìculu chi permitat s’autoconsumu e galu sas produtziones de benes in iscala manna; semper tutelende sa terra e sos produtos, chi sunt addatos a una cultura biologica e biodinamica.

Est pretzisu a torrare a dare sa dignidade chi li deghet a su traballu de sartu, abbalorende sas terras abbandonadas e non sas monoculturas pro biomassa. Favorende s’agricultura biològica e rigenerativa pro minimare s’inseguresa alimentare, su fàmene e sos càmbios climàticos. Custu diat garantire una sussistentzia segura paris a s’echilibriu ecologiciu, aberende s’àndela a solutziones de paghe. Mescamente, tocat a cunsentire su passàgiu dae su paradigma violentu de sas istruturas industriales sustènnidas dae sa combustione de sos fòssiles a su paradigma non violentu fundadu subra de su rispetu de sa terra pro su bonistare de totu sas pessones e de totu sas ispètzias.
Contra a su caentamentu globale e no in tamen, dìamus cara e cuntivigemus sa terra nostra! 

(Torra a sa prima parte...)

Leggi anche