Nell'ultimo mese

Sos càmbios climàticos bidos dae Sardigna - 1 -

  • Scritto da Effe_Pi

Sos càmbios climàticos bidos dae Sardigna - sa prima parte de s'articulu a propositu de sa Cunferèntzia dedicada a su Clima e de s'incuinamentu e s'ambiente in Sardigna.

De Vissente Migaleddu

Trattu dae EJA 17

 

A propòsitu de sa Cunferèntzia dedicada a su Clima, agabbada de reghente in Parigi, calicunu pessat chi siat un passu a dae in antis; pro àteros, sos poderios mannos de su petròliu ant fatu a manera, galu, chi règulas craras e vinculantes pro abbassare sas emissiones non nd’esserent essidas a campu.  In cale si siat manera, sas paràulas crae chi oramai sunt ligadas a su tempus venidore de su praneta e de sos òmines in relatzione cun s’ambiente abbarrant totus: abbandonu de su sartu, agricultura, càmbios climàticos, cunflitos, degradu urbanu, desertificatzione ambientale, ecònomia e sotziale, gherra, indùstrias incuinantes, monopòliu, morte, poveresa! Provamus a crarire su “proite” in pagos puntos.

Ite b’intrat su càmbiu de su clima cun sos cunflitos e sas gherras ? S’impreu istremenadu de sos combustìbiles fòssiles e de su petròliu in sas sotziedades industrializadas ant produidu in sos ùrtimos 250 annos: dipendèntzia, cunflitos, gherras, indùstrias non sustenìbiles. E unu monòpoliu chi creschet semper de prus subra de s’agricultura e de su màndigu. Totu custu andat paris cun s’efetu serra, su caentametu globale e su caos climàticu, s’àcùmulu e sa crèschida contìnua de gas serra in s’atmosfera e in particulare de sa CO2.

E in Sardigna? Sa Sardigna cun sos 800 gramos pro KWh produidos est che sa Tzina, s’ India e s’Austràlia, cunsiderados sos incuinadores prus mannos de su Praneta e de sos ecosistemas suos. In su matessi tempus, sa populatzione de s’ìsula devet patire sos efetos negativos locales de sas emissiones subra de sa salude.
Sa Sardigna, mescamente dae sos annos ‘60 de su sèculu coladu, at dipesu e dipendet meda dae custa ecònomia liniare de estratzione de cunsumu de sos cumbustìbiles fòssiles. A oe, su chi abbarant sunt sas àreas incuinadas sas prus mannas de s’istadu Italianu (445 mìgia de ètaras, cando chi in Campània bi nd’at 345 mìgia de ètaras), disocupatzione, misèrias sotziales e crititzidades sanitàrias. S’Istitutu Superiore de Sanidade, in 44 SIN (Sitos de Interessu Natzionale pro sa bonìfica) at registradu 10 mìgia de mortes pro totu sas càusas e 4 mìgia pro totu sos tumores in prus, cunforma a sos riferimentos regionales. Sos datos relativos a sos SIN sardos cunfirmant s’arriscu sanitàriu mannu a beru chi b’at: 1 sardu cada 3 istat in unu situ contaminadu (contra a una mèdia italiana de 1 cada 6).

E custu sena tènnere contu de s’ incuinamentu de sa terrinu pro sa presèntzia militare istremenada, (60% de sa tzerachias militares de s’istadu italianu). In prus, in custos ùrtimos 60 annos amus bidu s’abbandonu de su sartu e s’inurbamentu fortzadu sena creare ocasiones de traballu. Dae 51% e 25 % de sos chi traballaiant in su campu e in s’industria in su 1951 semus colados a su 5,7% e a su 17%; est crèschidu petzi su tertziàriu, medas bias precàriu o istagionale. Pustis de àere gastadu prus de 4000 mìgia milliardos de francos betzos, una desertificatzione sotziale at ammustradu su fallimentu de sas polìticas de industrializatzione “intzentivadas”. In campu alimentare, galu peus: in Sardigna importamus su 85% de totu sos produtos: una dipendèntzia totale chi avilit s’istòria de su pòpulu nostru chi, pro sèculos, s’est campadu cun sos produtos agràrios e animales frutu de su traballu suo! In prus, àteru elementu negativu pro su presente e venidore de sos Sardos, non mancant sos progetos noos de distruimentu de sa terra e de su mare. In mare, cara a sas Ìsulas Baleares, b’at una rechesta de chirca a largu dae sa costa pro idrocarburos in un’àrea manna belle cantu totu sa superfìtzie de s’ìsula sarda (belle 20 mìgia Km2). B’at rechestas de chircas pro risorsas geotèrmicas de profundidade e pro idrocarburos lìcuidos e gassosos pro belle 200 mìgia ètaras in terra sarda.

Su disacatu de sos càmbios climàticos ?
Sos eventos estremos in Cabuterra, Terranoa e Baronia ammustrant comente sos càmbios climàticos, sa tzimentificatzione de sas tzidades e s’abbandonu de sos sartos giughent a sa derruta idrogeològica de su territòriu.  Ma custa ecònomia a batidu finas richesa. In Sardigna, comente in su mundu, sunt crèschidas sas disegualidades: richesa pro pagos e poberesa pro medas. Su 10% de s’umanidade est mere de su 90% de sa richesa finantziària totale.
Sos capitales finantziàrios mannos internatzionales chi ispèculant subra de su petròliu, subra de sos derivados e de sos resìduos, sighint a distrùere sos ecosistemas, sas connoschèntzias traditzionales de sas fèminas e de sos òmines, sas limbas e sas culturas de su Logu, pro alimentare diseconòmias e avilire  populatziones intreas in sa parte sotziale, econòmica e de sa salude.  Sos Sardos sunt vìtimas de custas disegualidades. Leamus sa croba enèrgia-finàntzia in Sardigna: cun unu surplus de su 46% in sa produtzione de enèrgia elètrica chi benit esportadu a foras de s’ìsula, nois la pagamus su 30% in prus pro more de sos privilègios e de sos intzentivos de sos operadores de s’energia (Sarlux, Enel, Ottana Energia, Fiume Santo) e de sos chi ispèculantt subra de s’energia dae fontes rinnovàbiles. 

(Continuada...)

Leggi anche